Dret de sufragi actiu

La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU a l’article 29 estableix que els estats signants, com ara Andor­ra, han de garantir els drets polítics de les persones amb discapacitat i la possibilitat d’exercir-los en igualtat d’oportunitats, adoptant les mesures oportunes per assegurar-los el sufragi i la candidatura electoral, proveint-los de tots els suports, materials, personals i d’accessibilitat com ara la mobilitat, la comunicació i tot el que sigui necessari.

Més de 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual han estat cridades a exercir el seu dret a vot per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que se celebraran diumenge 14 de febrer després que el Senat aprovés per unanimitat el novembre del 2018 la reforma de la Llei orgànica de règim electoral (Loreg), que permetia el vot de persones amb discapacitat intel·lectual. La nova redacció de la llei determina que “tota persona podrà exercir el seu dret de sufragi actiu, conscient, lliure i voluntàriament, qualsevol que sigui la seva forma de comunicar-lo i amb els mitjans de suport que requereixi”. El text també dictamina que s’han de garantir la lliure expressió de la seva voluntat i el vot secret, així com l’adopció de mesures addicionals de foment de la seva participació pública i associativa.

Per al moviment social de la discapacitat, amb el Comitè de Representants de les Persones amb Discapacitat (Cermi) al capdavant, es va tractar d’un “dia històric” perquè la democràcia arribava plenament a les persones amb diversitat funcional sense cap excepció, podent exercir el seu dret a vot i també ser elegides per la ciutadania com a representants legítims. Les properes eleccions al Parlament del 14 de febrer totes les persones, sigui quina sigui la seva diversitat funcional, podran participar plenament amb el seu vot a la gran festa de la democràcia.