Creat:

Actualitzat:

Dies enrere, un bon amic meu em va passar una definició de família que m’ha fet pensar molt. És del Papa Francesc. I diu així: “Una família és un grup de persones plenes de defectes, que Déu reuneix perquè convisquin amb les diferències i desenvolupin la tolerància, la benevolència, la caritat, el perdó, el respecte, la gratitud, la paciència, el dret, el deure, els límits; en resum que aprenguin a estimar. Fent per l’altre el que els agradaria que fessin per ells mateixos. Sense exigir d’ells la perfecció que encara no la tenim. No naixem on mereixem, sinó on necessitem evolucionar.”

He buscat la definició de família i al diccionari Oxford he trobat el següent: “Conjunt d’ascendents, descendents i altres persones relacionades entre si, per parentiu de sang o legal.”

Sincerament, m’agrada més la del Papa.

No tinc cap mena de dubte que la família és el principal microcosmos de la societat. És la “societat natural” on, tot i no estar basada en regles jurídiques, es troben un conjunt de persones que es relacionen entre si amb un propòsit comú. Per als catòlics, la família és “l’església domèstica”, en la qual se’ns dona l’oportunitat de formar-nos amb valors, ètica i sentit de la vida. Resulta evident que si la societat actual es concentrés a formar famílies amb respecte i valor a la dignitat, avui no hauríem de defensar el que és obvi.

En els temps convulsos en què vivim, el nucli de la nostra societat està sent atacat. Malgrat això, la solució a aquest remolí de tragèdies socials que vivim es troba en la intimitat de la convivència familiar, a educar la nostra vocació i a ensenyar a treballar amb amor per nosaltres mateixos i pels altres. El matrimoni i la família contenen dins seu tots els valors humans necessaris per reconstruir una societat tocada en els seus principals valors. Defensar la família és defensar la nostra societat.

tracking