Governar en pandèmia

Governar no és ni senzill ni fàcil en temps normal. No parlem en temps de pandèmia! Ara bé, és sempre en moments extrems quan l’ésser humà –inconscientment– gica la pàtina cultural que el dibuixa i queda escarida la naturalesa veritable segons com reacciona i actua davant de l’adversitat que colpeja la comunitat en general, els seus membres en particular, sobretot els més vulnerables.

Quan va irrompre la pandèmia ara fa un any, a Andorra crec poder afirmar que els nostres governants van actuar de manera ferma considerant la globalitat social.

La pandèmia, però, s’està enquistant i les mesures, inicialment pensades per a pocs mesos, s’han hagut de reconduir, fins i tot de complementar en algun cas poc considerat en un inici.

El final del túnel que es veia a menys d’un any vista, s’allunya ritmat pel pas dels dies. Les crítiques que s’anaven sentint, es miraven d’anar corregint a excepció d’una, força reiterada: el fet que mai hi hagués acús de rebut de qualsevol comunicació telemàtica amb l’administració, tancant la porta al frustrant “no ho hem rebut”, “aquí no ha arribat”, cosa que deixa l’administrat en dificultat de defensa en cas de contenciós; i no serà que sigui quelcom difícil automatitzar-ho. És el que fa qualsevol empresa.

Arribat el 2021, n’estic sentint més, de crítiques.

A la de la dificultat de comunicar amb l’Administració, se’n suma una altra que es refereix als inspectors del sector de la restauració –prepotència, amenaces, manca de consideració, se’m diu–. I una darrera, al meu entendre, la més greu. Pel que se m’ha assegurat en el moment que escric –9 de febrer–, se’m diu que són nombrosos els treballadors que trobant-se en ERTO no han cobrat la part del mes de gener abonada per Govern, cosa que, per altra banda, dificulta que els patrons puguin omplir correctament els documents de la CASS –desactivats–.

Costa d’entendre que no hi hagi cap explicació oficial.

És inadmissible.