Universalitat dels drets

Quan treballem en ONG de cooperació internacional, hi ha una pregunta que ens fan sovint; per què allà i no aquí? I la primera part de la resposta és per solidaritat i per la universalitat dels drets. Hem d’assegurar que els col·lectius més vulnerables, exclosos i en risc, siguin d’on siguin, els tinguin garantits. Visquem on visquem, tenim els mateixos drets, però, encara avui en dia, en molts països i territoris això no és així: persones que viuen amb menys de 2 dòlars al dia, infants que moren per no tenir accés a un medicament, famílies sense cap àpat calent al dia, nens i nenes desprotegits davant d’alguna forma de violència...

La segona part és que les ONG de cooperació internacional també fem acció local tot i que no sigui assistència directa. Sota el paraigua de la sensibilització o l’advocacia, aquestes entitats promouen valors i treballen per fer que els drets de molts col·lectius no siguin vulnerats. Si dono exemples d’Unicef Andorra, treballa el dret a la participació a través dels consells infantils que cada comú té en marxa, i vetlla per a la protecció dels drets de l’educació, la salut, el benestar material, el benestar subjectiu, entre d’altres, a través de l’Observatori de la Infància que publica cada any l’ONG i en què es recullen quasi 60 indicadors sobre infància al nostre país i es fan recomanacions per millorar la seva situació, advoca perquè s’implementi plenament la llei sobre els drets dels infants i els adolescents i el primer Pla Nacional de la Infància a Andorra i fa tallers a les escoles en col·laboració amb la UNESCO sobre drets i objectius de desenvolupament sostenible. I sense oblidar que totes ens expliquen i ens recorden les desigualtats i iniquitats que milions de persones pateixen encara.

Si bé és cert que no fem assistència directa a beneficiaris a nivell local, vetllem perquè tots els col·lectius tinguin els seus drets garantits aquí i allà en el nostre dia a dia.