Personatges (VII)

En menys d’un any ens han deixat dues persones que m’evoquen aquelles figures del renaixement, autèntiques mecenes que es van caracteritzar per dedicar-se en cos i ànima al foment de les arts i la literatura.

Helena Cambó va ser filla única del polític Francesc Cambó i va dedicar la seva vida a impulsar tant la literatura, a través de la Fundació Bernat Metge, dedicada a la traducció al català dels clàssics grecollatins, com a patrocinar iniciatives culturals i de mecenatge basades en la magnífica col·lecció d’art del seu progenitor. Complint la voluntat familiar, va fer donació a la ciutat de Barcelona de les més de 50 pintures del renaixement que conformen el Llegat Cambó i que actualment s’exposen en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Caterina Guerrero va complementar la llicenciatura en farmàcia amb la seva autèntica vocació, que era la literatura. Autora de diversos llibres d’assaig i poesia, va reivindicar sempre els valors nacionals andorrans, com s’acredita en el seu magnífic llibre Perfils andorrans del segle XX, veritable mirall de la societat de les Valls, escrita en una admirable prosa poètica. La seva sensibilitat artística la va dur a viatjar per tot Europa per copsar l’art de vivre del vell continent.

Ambdues van actuar sempre amb discreció, renuents a les manifestacions públiques, però mantenint alhora fortes conviccions amb l’afany de preservar el llegat que van rebre. Ara més que mai, quan tot trontolla, és moment de reivindicar els personatges que dediquen gran part de la seva vida a difondre els valors culturals de la nostra civilització. Sens dubte, podríem afirmar que han estat dones al servei de la il·lustració de la ciutadania i, per tant, mai els podrem agrair prou la seva contribució a reivindicar el que la cultura significa per al progrés de la societat. Amb elles, una vegada més, les arts i la literatura es van conjurar per ajudar a apaivagar el dolor del món.