Llibertat d'expressió

És un concepte que exigeix potenciar la seva definició, o en tot cas aclarir-la. Els textos legals encara no ho han aconseguit i si ho volen fer, caldrà que filin prim. Si partim de la base sòlida de pertànyer a un estat de dret, no valen les mitges tintes i el legislador haurà de destriar urgentment el gra de la palla. La línia vermella traçada entre la llibertat d’expressió i el delicte d’odi, la discriminació i les injúries resta difusa. Malauradament el Dret no protegeix l’educació, les bones maneres, el sentit comú, elements que no tenen cabuda a la pràctica, en el concepte jurídic de la llibertat d’expressió. Molts opinadors i editorialistes dels mitjans classifiquen i pontifiquen amb la “seva” llibertat d’expressió moralista i subjectiva. Quan els mitjans són progres, davant de les barbaritats i improperis de la gent del seu bàndol, ho justifiquen aixecant i onejant la bandera de la llibertat d’expressió. Quan les performances no són del seu gust, s’inventen un delicte d’odi, en forma d’inquisició, ideant un escenari social, davant d’una altra forma de llibertat d’expressió oposada. No us esvereu encara amb mi, ja que en els mitjans antagònics la mecànica és exactament la mateixa, aplicant-hi, però, el procediment inversament proporcional. Podem observar amb tristesa que algunes mostres de llibertat d’expressió van acompanyades d’una violència brutal i salvatge. Aquesta queda atrapada i esvaïda i moltes vegades justificada, en funció de les fílies i de les fòbies de cadascú... Tot sigui per blanquejar el populisme. Al Regne d’Espanya, a Les Corts, la tendència passarà per suavitzar el Codi Penal en matèria de llibertat d’expressió. Diuen que ho fan per engrandir la seva qualitat democràtica davant d’unes pressions internacionals, per enriquir els intercanvis culturals i també per no haver de patir càstigs adoctrinadors... Per quedar bé? Doncs també! A Andorra seguirem per aquest camí?