Esquí per a tots?

Dissabte passat vaig anar a fer esquí de muntanya al Tarter. Vull aclarir d’entrada que tinc el forfet que m’autoritza a practicar aquest esport en els dominis esquiables, ja que tot i que vaig segurament en contra de la majoria i tornaré a obrir ferides que encara no estan tancades, crec que poder aprofitar neu tractada, diferents circuits traçats, un equip de pisters en cas de problema i tots els serveis que poden oferir les pistes (lavabos, serveis de restauració, aparcaments vigilats, sales on descansar en cas de fred intens, etcètera) té un cost al qual he de participar si pujo o baixo per pista. Segurament no era l’any ideal per implementar aquesta nova modalitat de forfet, però no crec que sigui una mala mesura. No em vull allargar, ja que l’anomenat forfet natura no és l’objecte del meu article, només volia donar-ne la meva opinió tenint en compte la controvèrsia que ha portat aquest tema. Tornant a l’objecte inicial del meu escrit, dissabte passat em va sobtar veure l’aparcament de l’estació ple de cotxes de matrícules estrangeres, amb un predomini clar de vehicles espanyols, quan pocs dies abans Govern havia acordat amb Ski Andorra que les estacions només podien acollir residents. I no parlo d’alguns cotxes, ja que no m’hauria sobtat i hauria pensat que es tractava de residents nous que encara no han formalitzat el canvi de matrícula, sinó que de centenars i centenars de vehicles. Això, sumat a les cues d’espera que es van formar als telecabines, telecadires i establiments de restauració, anava clarament en contra tant d’allò acordat amb Govern pocs dies abans com de totes les consignes sanitàries vigents. Potser no tothom va entendre de la mateixa manera el fet que només poden esquiar els residents? O la consigna donada per les autoritats podia donar lloc a interpretació? La resposta no la tinc, evidentment, però espero que Govern aclarirà aquesta situació ràpidament.