De dir i de parlar

La setmana passada en un programa de ràdio matinal un periodista deia sense embuts que els governs i els seus responsables polítics confonien les rodes de premsa amb la transparència i que una cosa és parlar, el bla bla, i l’altra ben diferent és dir. Fa mesos que reclamem informació concreta i rigorosa relacionada amb la gestió de la Covid-19, des de dades econòmiques -ajuts atorgats a empreses i autònoms, PIB, etc.-; a les sancions aplicades per incompliment de les mesures sanitàries; els convenis signats amb els estats veïns per al subministrament de les vacunes, a la informació sobre la participació en el projecte COVAX... unes dades i una informació que, dit de passada, ja haurien d’estar a disposició de la ciutadania des de la web governamental però que no hi són i que ens obliguen, a l’oposició, a demanar-la constantment, per poder fer part de la nostra tasca de control a l’acció (o inacció) de Govern. Mentrestant parlen i fan fugides endavant amb anuncis amb la voluntat de treure ferro a la realitat i a sobre se’ls aplaudeix. Parlar ve del llatí parabolari (paràbola) que significa “fer comparacions, contar historietes” i dir “comunicar, expressar i manifestar”.

Sabem que la retòrica i la política, dos invents dels grecs, són complementaris i estan perfectament lligats. L’invent de la política funcionava a base d’assemblees i amb el poder de decidir en matèria de lleis, de conflictes bèl·lics, etc., i ho feia sobre la base de l’habilitat de qui parlava per convèncer els que l’escoltaven i, més endavant, votaven.

Ara més que mai, es tracta de garantir una informació veraç i de reivindicar i exigir, per part de la ciutadania, la màxima transparència. Rebutgem el “parlar per no dir res”. Pot ser es parla per no dir el que no es pot dir. Potser la complexitat de tot plegat i la incapacitat d’afrontar i resoldre l’actual situació porta als responsables de Govern a parlar sense dir res.