Dia internacional de la dona

Molt probablement molts dels lectors no coneguin el dramàtic origen d’aquest dia, que s’ubica després de la denominada revolució industrial, el període que transformà l’economia, però que també va originar l’explotació de les dones sense cap llei que les emparés.

El 25 de març del 1911 més de cent treballadores van perdre la vida en un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York. La víctima més jove tenia només catorze anys. Els supervisors propietaris de la fàbrica les obligaven a treballar més de seixanta hores a la setmana i en condicions infrahumanes. Les tancaven amb clau per tal que no poguessin sortir ni un segon durant la jornada laboral i durant l’incendi van quedar atrapades. Els propietaris van ser absolts en el procés penal, però declarats responsables en el procés civil. Aquest fet va marcar la lluita pels drets de la dona i va donar continuïtat a les manifestacions d’anys anteriors a Copenhaguen, Nova York i Nova Zelanda. Tanmateix, no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que molts països es van unir per celebrar el Dia de la dona. L’any 1975, les Nacions Unides va celebrar per primera vegada el Dia internacional de la dona el 8 de març.

Segons paraules de l’ONU, aquest dia es refereix a les dones normals com a artífexs de la història i amb arrels en la lluita per participar en la societat de manera igualitària amb els homes. Aquest any, el tema d’aquest dia per l’ONU és Dones líders. Per un futur igualitari en el món de la Covid-19.

Avui en dia, la lluita per erradicar la violència de gènere continua. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, encara queden cent setanta anys per tancar completament la bretxa de gènere en l’àmbit mundial. Les dones del món desitgem i mereixen un futur igualitari sense estigmes, estereotips ni violència. Un futur sostenible, pacífic, amb igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones. A fi d’aconseguir aquest objectiu, el món necessita dones a totes les taules en les quals es prenguin decisions.