La mediació, una necessitat

La saturació de la justícia andorrana fa que ens plantegem unes altres possibilitats de solucions per poder descongestionar la Batllia i una podria ser la mediació, que ja funciona i dona bons resultats en altres països. La mediació és un mètode per resoldre conflictes. En aquest escenari hi ha un conflicte entre dues o més parts, i un tercer.

La tasca no és decidir ni oferir una solució, sinó facilitar la comunicació i el procés de negociació entre les parts per tal que arribin a un acord satisfactori per a ambdues. És, per tant, un mètode per agilitzar la negociació entre les parts i no un procés litigiós ni judicial ni arbitral.

Les seves característiques més significatives són que són les parts les que controlen el procediment de mediació, fins al punt que si una no està còmoda de com s’estructura, o com s’està desenvolupant, pot acabar la mediació sense conseqüències. També són les parts les que designen o accepten el mediador, si bé en no tenir aquest cap capacitat de decisió, la seva elecció és menys controvertida que en l’arbitratge. La mediació està dissenyada per resoldre el conflicte molt ràpidament, generalment en unes quantes sessions. Un acord entre les parts assolit en una mediació té acció executiva si s’eleva a escriptura pública, si bé a la pràctica, en ser acords assolits voluntàriament, el grau de compliment voluntari és molt més gran en ser un procediment tan ràpid, i els costos d’una mediació en comparació amb un judici o arbitratge són molt menors i la iniciació d’una mediació no implica que no es pugui recórrer a l’arbitratge o plet si no s’arriba a un acord.

Finalitzada la mediació sense acord, les parts són lliures de prendre les accions que considerin pertinents en la millor defensa dels seus drets i interessos. És una primera baula en la cadena de resolució de conflictes.