D'igualtat, vacunes i reis

Els Reis màgics d’Orient s’haurien pogut estalviar els presents de carbó en forma de Covid i repetiran la cavalcada en dues tongades. Els Borbons no són màgics, però podrem rescabalar-nos dels d’Orient activant la maquinària de la pedagogia diplomàtica, mostrant-li en viu i en directe al Cap d’Estat del Regne d’Espanya la realitat d’un petit gran país homologat i cooperant en matèria fiscal. La diplomàcia s’ha de desplegar en tots els àmbits i circumstàncies, i no podem pas desaprofitar l’oportunitat que ens ofereix la visita d’aquesta Institució. No li preguntarem per les vacunes, no fos el cas que es molesti copsant un acudit irònic, en referència a l’actitud insolidària de l’Emèrit i de les seves germanes. La lluita segueix i arreu, però, apareixen brots i rebrots. La vacuna és, ara per ara, la solució viable més fiable per formatejar el virus. És inquietant la manca de producció d’unitats de vaccins al món, tot i l’esforç considerable que fan els científics i laboratoris per fornir-ne. No és fàcil la penetració de la profilaxi, administrant vacunes a un nombre significatiu d’individus per apuntalar la immunitat. Les autoritats fan el que poden, apuntant-se als programes i comandes de totes les marques, per obtenir l’objecte del desig. A banda, l’esborrany de la Llei sobre la Igualtat de gèneres vol ser la cirereta del pastís d’una Secretaria d’Estat de La Participació Ciutadana, poc reconeguda i d’utilitat dubtosa. Digueu-me agosarat, però no detecto, no veig a Andorra desigualtats per raons de gènere que sí que hi són per raons socioeconòmiques, aspecte independent i allunyat del sexe o gènere. Gratant en els capítols del text, m’indigna particularment la imposició de quotes de presència femenina, per exemple en les llistes electorals. No s’adonen que aquesta discriminació positiva menysprea la dona i desafia frontalment la meritocràcia, que hauria de prevaler en qualsevol selecció.