El sexe és important

El sexe és important. De fet, quan algú espera un fill és el primer que demanem, i realment és una pregunta ben absurda perquè, resolt l’enigma, la reacció és sempre la mateixa: que bé! La realitat, però, és que si és nen ho tindrà molt més fàcil. Si és nena, en canvi, dedicarà més temps a les tasques de la llar i cura de la família, serà cosificada i jutjada pel seu aspecte físic, li serà més difícil accedir a càrrecs de responsabilitat i, segons Estadística, cobrarà de mitjana 450 € menys que un home. Resumint: ser nen és la polla, i ser nena, un conyàs! Expressions que demostren que els micromasclismes s’han aferrat amb intensitat fins i tot a l’ADN de la llengua, que, col·loquialment, valora fets positius amb l’òrgan sexual masculí i reserva el femení per als negatius.

El terme micromasclisme, de relativa actualitat, descriu les formes de masclisme acceptades socialment perquè, per la seva quotidianitat, passen desapercebudes. Tanmateix, no deixen de ser formes de discriminació a les quals cal posar nom, i en això la llengua anglesa ens dona garrot. El bropopianting, paraula creada per la contracció de brother i appropriation, descriu el furt i explotació d’una idea generada per una dona per part d’un home. En la mateixa òrbita, el mansplaining, de man i explaining, descriu l’actitud de l’home que considera que la dona és un cap buit i li fa grans explicacions de coses que probablement ja coneix. Si és la dona qui opina i l’home l’interromp de forma innecessària perquè, per la confiança de gènere, creu que s’explica millor és manterrupting, de man i interrupting. Especialment dura és l’expressió slut-shaming, que es podria traduir com avergonyir la puta, i que consisteix a menystenir la dona per la manera com vesteix o viu la seva sexualitat, fins al punt de culpabilitzar-la i revictimitzar-la en casos d’agressions sexuals.

Ni micro ni macro. És masclisme, i punt!