Bretxa social

Aquest darrer cap de setmana la Creu Roja, mitjançant la seva xarxa de voluntaris, va instal·lar-se en diferents supermercats del país (una vintena en total si no m’equivoco) per recaptar aliments i productes de primera necessitat. I aquest organisme no és l’únic a organitzar aquest tipus de campanyes solidàries, n’existeixen d’altres, com Càritas Andorra, que també posseeix un banc d’aliments i promou amb regularitat accions de recaptació, algunes conjuntament amb les escoles del país. Aquestes iniciatives no són exclusives del nostre país, sinó que n’existeixen arreu del món, sota diferents formes, amb l’objectiu d’atendre diferents tipus de necessitats (bancs d’aliments, menjadors socials, botigues de roba o de mobles i fins i tot habitatges de lloguer). I aquestes iniciatives, cada vegada més nombroses, mostren clarament que l’anomenada bretxa o escletxa social es fa cada dia més evident i pronunciada en les nostres societats modernes. En efecte, les diferències econòmiques entre individus (o el poder adquisitiu per dir-ho d’una altra manera) són cada vegada més importants i s’està desdibuixant una societat en què la riquesa està en mans de poques persones i la classe mitjana, majoritària fa encara pocs anys, tendeix a reduir-se a favor d’una classe pobre que augmenta de forma preocupant. Aquest fenomen, que fa anys que es va iniciar, ha estat segurament agreujat i amplificat per la crisi sanitària i econòmica que ha afectat la totalitat del planeta aquest darrer any. A Andorra, per exemple, actualment tenim centenars (per no dir milers) de famílies que no podrien sobreviure sense aquestes iniciatives solidàries o ajudes governamentals. I no crec que la solució sigui multiplicar les ajudes (actualment hi ha un catàleg molt ampli d’ajuts i de beques), sinó que caldria fomentar polítiques que permetin a les persones viure de manera digna sense necessitar-les, amb una repartició més equitativa de la riquesa generada.