Oh, Europa!

Ara toca fer màrqueting directe per Europa. La pedagogia del PS envers els que porten les regnes del regne d’Espanya, per defensar una fiscalitat andorrana homologada, aprofitant que són de la mateixa família política, és un signe de maduresa proactiva. Aquí el PS ha estat bé, contundent i ràpid. La reunió zoom amb tots els CEO de la banca andorrana, compartint les experiències del viatge, també ha estat una iniciativa original, en què el PS ha tingut l’ocasió d’oferir a la banca la seva visió de les postures actuals de la seva família espanyola. Els assessors fiscals andorrans també han pogut gaudir del relat particular d’aquesta profitosa gira.

La sessió al Consell d’Europa ha estat més rocallosa: aquest viatge, tan sols el viatge, ha estat compartit i en duo per consellers que donen suport al govern i també de l’oposició. Altra vegada, una més, tot Andorra ha hagut d’aguantar estoicament les pel·lícules de la senyora Vanessa Mendoza Cortés, que no es talla un pèl quan recita que al meu país les dones que volen avortar les obliguen a parir i a donar el fill en adopció. Aquest conte recurrent, amb una narrativa que sembla quallar prop del Tribunal Europeu dels Drets Humans, òrgan molt actiu que penja del Consell d’Europa, demostra almenys i com a mínim que a Andorra, en matèria de llibertat d’expressió, tot està permès. El conseller del PS ha defensat a Estrasburg les performances de la líder de Stop Violències, i ha aconseguit un ressò internacional. També ha censurat, molt sobrat ell i amb desdeny però, la parlamentària representant de la majoria, retraient-li intervencions “desafortunades i un to desencertat i impropi”. Aquesta ha invitat la diputada ponent a visitar Andorra per testificar que de moment, aquí no ens mengem els nens crus.

Cadascú adopta les estratègies més convenients segons pensa i creu, però entendria que la política exterior hauria de ser més consensuada... Digueu-me naïf!