Covidiota

Ja tenim mot que designa en clau d’humor els negacionistes de la pandèmia, covidiota, i un munt de noms propis que il·lustren aquesta tendència a negar irracionalment evidències avalades científicament de forma pràcticament unànime. Donald Trump, per exemple, és un covidiota. També ho és Jair Bolsonaro, president de Brasil, que va demostrar el seu covidiotisme amb la frase «É só uma gripezinha», és només una petita grip.

Dos presidents negacionistes que, plantant cara al virus sense mascareta ni distància, van contraure la malaltia, com John Magalufi, president de Tanzània, tot i haver declarat el seu país lliure de la pandèmia per intercessió divina. Per a Magalufi el coronavirus era el diable i la manera de lluitar-hi era la fe i la pregària. Malauradament, no va sobreviure la malaltia i no podrà explicar mai en quin moment va fallar la seva estratègia. En pau descansi!

Els negacionistes són víctimes de la infodèmia, d’informació i epidèmia, que és el consum excessiu d’informació falsa o poc veraç, les fake news, a través d’Internet. Ara bé, el negacionisme no és res nou. De fet, hi ha qui nega la teoria de l’evolució de Darwin, perquè els resulta inviable que l’home provingui d’una espècie inferior, o l’arribada de l’home a la lluna, perquè troben sospitosa l’ombra d’Armstrong plantant la bandera americana entre cràter i cràter. La pandèmia de la SIDA s’ha negat amb arguments tan banals com els de qui va ser president de Sudàfrica, Thabo Mbeki, que creia que un sol virus no podia causar tantes malalties i proposava una dieta rica en llimones, remolatxa, all i oli per evitar-ne les conseqüències. També són famosos els negacionistes de l’Holocaust, per als quals els camps d’extermini eren camps de treballs i les càmeres de gas, en paraules de Jean-Marie Le Pen, «un detall en la història de la Segona Guerra Mundial».

Definitivament, és innegable que a vegades l’estupidesa humana no té límits.