Tots som experts

Hem incorporat aquests darrers mesos tot un nou vocabulari, com ara les paraules confinament i desconfinament, traçador, contacte Covid, distanciament social, vigilància passiva, TMA, PCR, ARN i en deixo moltes altres, ja que si les hagués d’anomenar totes la llista seria molt llarga i no tindria suficient espai en aquest article. I aquest nou vocabulari, incorporat en les converses que mantenim en el nostre dia a dia, dona frases del tipus: “Estàs confinat?”, “Em van desaïllar ahir” o encara “M’acaba de trucar el traçador i m’he de fer una TMA demà a la tarda”. Afegit a aquesta nova manera de parlar em preocupa, però, un altre tema, també lligat a la crisi sanitària. En efecte, des de l’inici de la pandèmia, sembla ser que molts de nosaltres ens hem tornat experts en matèria sanitària, opinant sobre temes científics sense tenir-ne forçosament els coneixements. I aquest fenomen afecta tota la societat, ja que tant el simple treballador com el polític amb altes responsabilitats opinen sobre la idoneïtat de les mesures sanitàries que hem de complir, la perillositat de les vacunes ARN, la qualitat i la protecció de les mascaretes que hem de portar tot el dia, etcètera. Em perdonareu, i estic segur que alguns de vosaltres discrepareu amb el meu discurs, però que polítics que no tenen ni el mínim coneixement científic es permetin sembrar el dubte sobre les vacunes o les mesures sanitàries vigents amb les seves declaracions no pot ser considerat com a llibertat d’expressió, tenint en compte el rol, el poder i l’efecte que les seves declaracions tenen en la societat, sinó que només generen confusions i malentesos, i frenen la lluita diària que el món sanitari du a terme per poder sortir d’aquesta crisi sanitària. Tots som experts, però no en tot, i cal vigilar el discurs que utilitzem, sobretot quan som persones públiques ja que les nostres paraules tenen cert impacte entre la societat.