Eutanàsia

L’Estat espanyol s’ha convertit en el sisè país del món i el quart d’Europa que despenalitzarà l’eutanàsia. Ha estat un llarg camí que ha acabat al Congrés dels Diputats amb la legalització, des de dijous 18 de març, de la llei per la mort digna, una llei que amplia drets i no obliga ningú, un dret que es podrà exercir a partir del mes de juny, a través de l’eutanàsia o el suïcidi assistit. La nova llei d’eutanàsia permetrà demanar una mort assistida. La podran demanar persones majors d’edat, de nacionalitat espanyola, amb residència legal a Espanya o un padró que acrediti que fa més d’un any que viuen en territori espa­nyol, que pateixin una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant que afecti greument la seva autonomia. El patiment, sigui físic o psíquic, ha de ser constant i intolerable i no la podran demanar els menors d’edat. La persona que ho demani ha d’estar conscient i capacitada per fer aquesta petició o haver deixat instruccions per escrit prèviament en un document d’últimes voluntats. La petició haurà de ser aprovada per la comissió de garantia i avaluació, un comitè d’experts que vetllarà per tot el procés. El pacient podrà triar l’eutanàsia activa o el suïcidi assistit. En el primer cas, i un cop s’autoritza la seva petició, és un professional sanitari (el metge encarregat de tot el procés) qui administra els fàrmacs necessaris per provocar-li la mort. En el segon cas, es donen aquestes substàncies perquè se les prengui ell mateix. La llei no preveu que un tercer (per exemple un familiar) administri els fàrmacs necessaris per provocar la mort del pacient. L’equip sanitari donarà suport al malalt fins a la seva mort i es podrà dur a terme en centres sanitaris públics, privats o concertats i al domicili del pacient. Amb aquesta llei la persona que ho necessiti podrà decidir morir dignament i d’acord amb les seves circumstàncies.