Drets de 4a generació

Els Drets Humans es poden classificar de diferents maneres. Una d’elles és en drets positius, que per ser completats cal que un tercer, normalment l’Estat, adopti les mesures necessàries per exercir-lo com el dret a l’habitatge, o negatius, que requereixen d’una inacció per ser satisfet com el dret a la propietat privada.

També es poden classificar segons la seva especialització. La convenció contra la tortura n’és un exemple de temàtic, l’europea de drets humans n’és un de geogràfic i la dels Drets de l’Infant n’és un de dedicat a un grup.

Crida l’atenció la classificació per generacions de drets, establerta per Karel Vasak a final dels setanta. Els de 1a generació estan relacionats amb les llibertats clàssiques i els van iniciar els moviments pro drets humans a la segona meitat del segle XVIII. Alguns són el dret a la vida, a una nacionalitat, a la llibertat de pensament i de religió, d’associació... El nexe entre els de segona generació, nascuts de les lluites obreres dels segles XIX i XX, seria la igualtat i són els drets econòmics, socials i culturals per passar a l’estat de benestar social. Com a exemples, el dret a la seguretat social, al treball en condicions equitatives, a la salut física i mental, a un nivell de vida adequat, a l’educació. La solidaritat uneix els de tercera generació, promoguts als anys seixanta, i són drets de caràcter col·lectiu i que el seu exercici i defensa són competència i requereixen de la cooperació dels estats i de la societat al complet. El dret a la pau, a l’autodeterminació dels pobles, al desenvolupament sostenible, a les noves tecnologies, entre d’altres, en són exemples.

I ja es parla de drets de quarta generació, sorgits per donar resposta a noves necessitats i destinats a protegir-nos de l’impacte que té l’evolució tecnològica. Un exemple, lleis sobre la manipulació genètica. Molts d’aquests drets encara no estan regulats i caldrà anar-los seguint i veure com evolucionen.