Restriccions

Ja ens hem habituat a tenir canvis periòdics en les restriccions en funció de l’evolució epidemiològica. El desenvolupament de qualsevol activitat quotidiana sigui laboral, lúdica, social, etc., està supeditada a les condicions del moment. Hem d’estar alerta de les limitacions, dels aforaments i agrupaments permesos o de les possibles prohibicions. Estar al dia de les actualitzacions de les mesures requereix escoltar les rodes de premsa de Govern, llegir les publicacions del Butlletí Oficial o seguir l’actualitat a la premsa. Aquestes comprensibles modificacions dificulten qualsevol previsió a mitjà o llarg termini. Si ja és complex preveure què podrem fer a casa nostra, la cosa es complica quan necessitem moure’ns pels països que ens envolten. En aquest cas hem d’informar-nos de les restriccions del lloc de destí i de les condicions per travessar les fronteres: necessitat de PCR o TMA, horaris dels tocs de queda, etc. Un repte més a l’hora de programar qualsevol sortida del país.

Però si algú necessita conèixer les restriccions de Catalunya, ja es pot calçar! El que hem pogut llegir a la premsa aquests darrers dies sembla un joc de disbarats. Amb pocs dies hem pogut llegir que Catalunya tancava la porta al turisme, després s’obria la possibilitat que els andorrans poguessin anar a veure la família, opció descartada uns dies després; dissabte es permetia als turistes pernoctar a l’Alt Urgell i venir a Andorra, mesura modificada al cap de dos dies. En definitiva, el Procicat ha anat improvisant tota una sèrie de mesures sense cap coherència, ni amb l’evolució de la pandèmia, ni amb l’assimilació d’Andorra a l’Alt Urgell com una sola comarca. Aquestes modificacions precipitades i amb un clar interès per dinamitzar l’economia interna catalana són una mostra de poca seriositat i una forma de confondre els ciutadans, tant d’Andorra com els catalans que preveien fer algun desplaçament per Pasqua.