Llei de seguretat privada

Dimarts els grups parlamentaris de la majoria vam presentar la proposició de llei de seguretat privada. Aquest és un pas més per donar la seguretat jurídica necessària, pròpia d’un Estat democràtic com és el nostre, a una activitat que complementa l’acció de seguretat pública que exerceix el cos de policia i que està present en molts àmbits, des de la seguretat d’edificis fins a la protecció de persones.

A Andorra, els decrets dels veguers del 9 de novembre del 1981 i del 21 de maig del 1992, que es derogaran amb aquesta llei, ordenaven de manera general les funcions dels vigilants privats i dels detectius privats, però actualment es fa necessària una regulació específica per tal de donar resposta a les situacions que afecten la seguretat del Principat i dels seus ciutadans i ciuta­danes.

Tot i que la preservació de la seguretat pública recau en el cos de policia d’Andorra, l’existència de la seguretat privada es configura com un mecanisme de prevenció efectiu davant d’una possible activitat delictiva, que cada dia troba i adopta formes diferents, impensables anys enrere. D’aquesta manera, la proposició de llei de seguretat privada, que s’haurà de debatre i votar al Consell, pretén actualitzar una legislació que ha esdevingut insuficient, alhora que regularà el sector de la manera més completa i precisa com a complement de la seguretat pública.

D’aquesta manera, la llei identifica els problemes actuals i s’avança als que puguin sorgir en un futur de conformitat amb els estàndards europeus. De fet, s’introdueixen per exemple dues figures fins ara desconegudes com són l’escorta privat i el director de seguretat, sempre establint el necessari control administratiu per part del cos de policia i les actuacions d’inspecció que són imprescindibles per donar acompliment de la normativa en aquest àmbit, especialment sensible amb la defensa dels drets i dels interessos legítims de les persones.