T'ho imagines sense Whats?

Vivim en un món que cada cop és més global, que no vol dir que abans no ho fos, però que, sobretot, cada cop està més connectat. Avui, amb una d’aquelles converses que sempre acaben tenint quelcom interessant, he acabat reflexionant sobre què hauria passat amb el món si aquesta pandèmia hagués succeït posem fa 20 anys. Quan encara no existia l’euro i tota la Unió Europea anava amb monedes diferents, on els telèfons mòbils encara eren un bé escàs i pràcticament de luxe i no un article quotidià i imprescindible com ara, i on tenir connexió a internet amb un ADSL a 4 MB era quelcom pràcticament màgic. Ni parlem ja de tenir webcams preparades per mantenir videoconferències. Però sobretot, sense que hi hagués probablement l’eina més utilitzada avui en dia, el WhatsApp.

Només se m’acut pensar que, si la contracció que ha patit l’economia mundial amb tota aquesta facilitat de connexió, ha estat així de greu, 20 anys endarrere hauríem viscut un autèntic col·lapse que segurament hauria canviat el món capitalista i consumista en el qual ens hem acabat acomodant durant les dues primeres dècades dels 2000. En aquest sentit, no hi ha dubte que, almenys en aquest cas, la tecnologia ha permès que el món tal com el coneixem s’aguantés dempeus.

Sempre, però, tota acció porta associada una reacció, o com es deia no fa tants anys, sempre cal escoltar la cara B del disc. I aquesta és aquella que ens recorda el fàcil que era poder passar desapercebut en qualsevol lloc, el fet de poder evadir-se i desconnectar de la realitat i si m’ho permeten, aquell romanticisme implícit que teníem els adolescents quan estalviaves monedes de cinc duros durant la setmana perquè, un cop arribat el divendres, anessis corrents a la cabina de telèfons que et quedava més allunyada de casa, per tal de fer aquella trucada que no volies que sentís ningú. Suposo, però, que aquests canvis són coses del progrés.