Boys, boys, boys

Els que tenim certa edat hi ha la tornada d’una cançó que hem repetit en alguna ocasió i no precisament pel seu valor musical. Era l’any 1987 i la cantava Sabrina Salerno, que pels seus atributs físics va deixar bocabadat i repetint el mantra boys, boys, boys a més d’un. En el videoclip, Sabrina, cantant i ballant en una piscina, feia pedagogia del principi d’Arquimedes (un cos submergit en un líquid rep una força igual al pes del volum que desallotja) i demostrava amb el biquini la certesa de la llei de la gravetat (...Eureka!). Així, s’estrenava un nou gènere de cantants, les titstars, variant de popstar que substitueix el gènere per l’atribut (tit significa teta), al qual es van afegir d’altres veus, com les de Samantha Fox o Marta Sánchez, hàbils en el do de pit.

Amb tot, en una anàlisi actualitzada, la lletra ha quedat desfasada perquè Sabrina no especifica el tipus de boy que busca per gaudir d’un bon moment (I’m looking for a good time). Només cal un cop d’ull a l’Urban dictionary, un diccionari alternatiu i col·laboratiu que construeixen els parlants adolescents amb definicions de mots que s’escapen a la llengua estàndard, per veure que de boys n’hi ha de molts tipus. Així, atenció boomers i mil·lenistes!, les generacions actuals distingeixen entre fuckboys, homes que mantenen relacions sexuals amb diverses dones, de forma egoista quan i com volen, i softboys, que fan el mateix, però fent ús de la mentida i la manipulació. És a dir, que actuen com a dom Joans fingint interès per una relació de la qual ells són els únics que extreuen benefici. És un tipus de masculinitat que, d’aparença adorable i amb un discurs d’aliat feminista, acumula anècdotes amb què engrossir el seu ego en reunions de mascles alfa. Potser és en una d’aquestes reunions que va sorgir la lletra de Boys, boys, boys perquè l’autoria la comparteixen cinc homes... Realment en calien cinc per escriure-la?