'Washing' o compromís real?

Ja fa temps que hem començat a sentir expressions com el greenwashing, el pinkwashing, el social washing o ara recentment el youth-washing. Però què ens volen dir tots aquests nous anglicismes acabats en washing?

Si en fem la traducció seria neteja, i en aquests casos vindria a ser com una neteja d’imatge, ja que aquests conceptes estan molt relacionats amb accions que empreses o organitzacions duen a terme.

Fent una cerca per Internet, podem trobar força articles que ens parlen d’aquests moviments. En general, qualsevol moviment washing seria una pràctica orientada a millorar la reputació d’una empresa mitjançant iniciatives de responsabilitat social que no són realment efectives o, en el pitjor dels casos, que es farien amb l’objectiu d’obtenir un millor retorn econòmic. El més conegut, i que va sorgir ja cap als anys vuitanta, seria el greenwashing, que fa referència a accions que pretenen protegir el medi ambient, i en trobaríem alguns exemples en companyies petrolieres, que són les principals contaminadores. El pink o purplewashing estaria relacionat amb la promoció dels drets del col·lectiu LGTBI+ i amb donacions per la compra de productes amb l’arc de Sant Martí però que amaguen discriminacions laborals dins de les mateixes empreses. El socialwashing vindrien a ser accions centrades en el benestar dels empleats i tots els seus grups d’interès, i tot i que cada dia més empreses ho tenen en consideració, encara n’hi ha que fan afirmacions que després es demostren falses. I el youth-washing s’utilitza quan s’usen els joves per fer creure que se’ls dona veu i se’ls facilita la participació en la presa de decisions però, en realitat, no se’ls escolta ni se’ls té en compte.

El gran dilema és quan saber que alguna empresa està fent una acció de neteja d’imatge i quan està sent realment i genuïnament responsable socialment. I a això intentarem donar resposta en un proper article.