Un altre Sant Jordi

La història comença amb un drac que atemoreix els veïns del poble de Montblanc que calmen la seva fúria oferint-li com a àpat una persona al dia escollida per sorteig. L’argúcia funciona i, mentre l’atzar decideix si el drac menja carn tendra o vaca vella, el sistema productiu del feu, basat en l’agricultura, manté els nivells de rendiment i abasteix els mercats d’avellanes, olives, trumfos i bajoques, els productes típics del camp de Tarragona. A les botes no hi falta vi, ni oli a la premsa, i la plebs, sense saber-ho, inventa el mètode GTD, Get Things Done, un sistema de gestió que permet l’organització efectiva de les tasques descarregant la ment del treballador dels problemes i elements estressors que formen part de la seva rutina. El creixement vegetatiu va caient en picat fins que, en un plot twist, un gir inesperat del guió, la mala sort converteix la princesa en la propera menja del drac. No sabem si per solidaritat o per desinterès reial (els monarques tenen molta descendència i no tota té el mateix valor) la princesa també era a la saca. En tot cas, allò que hauria pogut esdevenir l’inici d’una revolta obrera (morta la cuca mort el verí!) es va truncar per l’aparició d’un heroi literari que, amb la llança a la mà, travessa el drac. De la sang de la bèstia en brota un roser amb unes roses vermelles mai vistes, d’entre les quals el cavaller en talla una que ofereix a la princesa, que no el correspon amb cap llibre. Probablement va tenir en compte que la població aleshores era essencialment analfabeta.

L’heroi, que es deia Jordi, fill de Geronci i Policrònia, era un jove soldat d’origen turc que encara no era sant. Aquest mèrit el va guanyar el 23 d’abril del 303 dC en morir decapitat per negar-se a renunciar a la fe cristiana.

Amb tot, Sant Jordi és un gran dia: les roses vermelles són precioses i els llibres una porta oberta a viure tantes vides com estiguis disposat a arriscar.