Les set claus
'Low cost' i sostenible?
Seguint amb el darrer article i per saber si algunes empreses es comprometen realment amb el medi ambient, amb els seus clients, amb els seus empleats, amb la societat o ho fan només per imatge, he xafardejat les webs d’algunes marques de moda low cost. Les tres, una de sueca, una de gallega i una de catalana, informen sobre el que fan quant a sostenibilitat però també en què es comprometen de cara als propers anys. Les tres tenen línies sostenibles: Commited, Join life o Coincious. Els productes d’aquestes col·leccions han de complir certs criteris, com que un percentatge dels materials siguin reciclats, ecològics o de producció sostenible, i que el procés de producció també ho sigui, i citen com a exemples estalvi d’aigua, energies renovables o reducció dels químics. Una de les marques publica que actualment el 79% de la seva roba té característiques sostenibles i es compromet per al 2022 a arribar al cent per cent. Una altra marca treballa per eliminar tots els plàstics d’un sol ús en els embalatges i botigues abans del 2023. Totes elles aposten per l’ètica en els seus processos de producció en tota la cadena de valor fins al darrer proveïdor i també aposten per la transparència i per la traçabilitat. Una de les marques va força enllà i escanejant el codi de barres de l’article a través de la seva aplicació dona informació sobre els seus materials, en quins països s’ha produït, quines fàbriques i proveïdors hi han participat i com es reciclen. Això és només una mostra sobre sostenibilitat i se’n pot trobar més a les seves webs.
Tot i aquestes accions, a vegades pot semblar contradictori produir roba en grans quantitats a un preu assequible que afavoreix el consum i alhora ser sostenible i passar missatges de la importància de reciclar, reutilitzar i reduir.
Vull pensar que sí que hi ha un compromís real de les empreses i també dels consumidors, però m’agradaria saber què en penseu vosaltres.