Va d'eleccions

Les eleccions i tot l’enrenou que comporta la seva organització, la campanya electoral, les disputes més o menys decents entre els partits confrontats deixen una empremta important en la societat, generalment amb matisos negatius.

Hi ha eleccions a la comunitat autònoma de Madrid aquesta primera setmana de maig. Les altercacions i batusses assoleixen un nivell de deshumanització molt greu. És evident que la nostra societat està malalta i que el debat electoralista adquireix sovint relats esbiaixats, excessos i desqualificacions impresentables envers l’adversari. Des d’una òptica neutral, cosa impossible per improbable, tot i que puc fer un esforç des de la meva apreciació personal, diria que els dos grups i/o partits situats en les posicions extremes mantenen un discurs i unes actuacions radicals i es retro–alimenten constantment. Aquesta radicalitat desborda i impregna inexorablement els partits més centrats i aquests últims es contaminen, amb el pensament pràctic que amb tota seguretat hi hauran de pactar per aconseguir majories i governs de coalició. El resultat d’aquestes eleccions pot consolidar, o no, la CAM com un dels oasis fiscals a Espanya, fet que podria incidir a esmorteir favorablement la pressió de la hisenda espanyola sobre la política impositiva andorrana.

Al Consell General es debaten en aquests moments modificacions en la Llei electoral, que per ser aquesta qualificada calen majories específiques en les llistes nacionals i parroquials per aprovar-les. No sembla gaire ordenat introduir millores pràctiques que afavoreixin les persones amb mobilitat reduïda, cosa, d’altra banda, necessària i indiscutible, barrejant-ho amb propostes de modificació de la representativitat en funció del nombre de vots assolits. Terceravia, una oposició tènue i acomplexada, s’ha revoltat de cop i volta, i s’ha carregat amb la seva abstenció una proposta de la majoria... Un fet històric!