El brau, per les banyes

El cap de setmana passat va ser de celebracions. Dissabte era el Dia internacional dels treballadors, i molts autòctons afortunats van commemorar-lo a peu de platja, mentre els catalans, liquidat el confinament, ho van fer comprant als centres comercials del país. A Andorra, les botigues obren 361 dies l’any i l’1 de maig, malauradament per al sector serveis, n’és un d’ells. Sembla que tot torna a la normalitat: uns baixen, els altres pugen... i el negoci és el negoci! Diumenge, les mares agafaven el relleu, les xarxes socials s’omplien de fotos familiars per agrair públicament la seva tasca silenciosa i els comerços ensucraven la maternitat amb bombons, perfums i flors.

Més desapercebut va passar el Dia internacional contra l’assetjament escolar, que té per objectiu conscienciar del risc d’aquesta conducta i buscar mecanismes per evitar-la. D’abusos, a l’escola, n’hi ha hagut sempre. De fet, l’educació en general, fins fa poc, autoritzava la violència com a metodologia d’aprenentatge. Només cal un cop d’ull al refranyer que, amb expressions com tenir el bastó per mestre, la lletra amb sang entra o a la taula i al llit, al primer crit, demostra que aprendre era qüestió de sang, suor i llàgrimes. Allò que fa especialment tràgic el bullying és que es realitza entre iguals.

Etimològicament, l’anglicisme bullying apareix el segle passat i pràcticament en paral·lel al reconeixement dels drets del nen. L’artífex va ser un psicòleg noruec, Dan Olweus, que va escollir aquest terme per dos motius: d’una banda per la seva arrel, bull (brau), un animal amb una gran capacitat per intimidar, i, de l’altra, per la similitud amb mobbing, que tipifica l’assetjament laboral, però que, originàriament, descriu el bombardeig organitzat i en picat d’un grup d’aus per atacar animals d’altres espècies.

Segons l’Unicef, al món, un de cada tres estudiants d’entre tretze i quinze anys pateix bullying. Una autèntica animalada!