Discriminació i drets

La igualtat i la no discriminació són dos dels principis i drets més fonamentals del dret internacional dels drets humans, atès que estan estretament lligats a la dignitat humana i hem de tenir en consideració que la Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra, tal com queda recollida a la nostra Constitució, així com també resta palès en el seu article 1.2, on la nostra Constitució proclama com a principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. I arribats a aquest punt també vull recordar que constitueixen el nucli de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, les quals hi són evocades sistemàticament en els seus articles, i si anem directament a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, en l’article 29 estableix que els estats signants, com ara Andorra, han de garantir els drets polítics de les persones amb discapacitat i la possibilitat d’exercir-los en igualtat d’oportunitats, adoptant les mesures oportunes per assegurar-los el sufragi i la candidatura electoral, proveint-los de tots els suports, materials, personals i d’accessibilitat, com ara la mobilitat, la comunicació i tot el que sigui necessari. Precisament és el que marca la modificació de la Llei electoral que terceravia va tombar la setmana passada al Consell General, una llei amb els ajustaments raonables per garantir el dret de les persones amb diversitat funcional a participar plenament i democràticament per poder exercir el seu dret a votar com qualsevol altra persona. Ara bé, potser vostès, senyors consellers de terceravia, no ens consideren persones i és el que precisament els recordaré quan vinguin a demanar el nostre vot:que nos­altres per a vostès no formem part de la ciutadania andorrana.