Les crisis del Govern

Aquesta setmana hi ha hagut canvis a Govern. Anunciada la dimissió de la ministra de Turisme, el Cap de Govern “ha aprofitat” per fer alguna renovació. No sé si deu ser com quan decideixes canviar el sofà i acabes comprant una catifa nova i, si dona el pressupost, pintar com a mínim el menjador, perquè en canviar el sofà veus que la catifa no queda bé i les parets es veuen brutes. Aquesta reestructuració ha causat rebombori i crítiques tant a nivell polític com a nivell de la ciutadania, perquè només han passat dos anys de legislatura i la situació del país no recomana regirar gaire. De fet quan hi ha canvis en un govern, siguin de la mena que siguin, se’n diu “crisi de Govern”, però la veritat és que d’aquestes “crisis de govern” n’hi per tots cantons. Recordeu el juliol passat la crisi del Govern de Macron a mitja legislatura en nomenar primer ministre Jean Castex? I tampoc cal que us recordi les crisis del Govern Espanyol amb la substitució, ni més ni menys, que del ministre de Sanitat en plena pandèmia, i encara, l’última crisi, en la vicepresidència tercera –fa gràcia que n’hi hagi fins a tres– per la dimissió d’Iglesias. Per tant, no ens hauria de suposar cap dificultat acceptar aquests canvis, ja que formen part i són inherents a la nostra realitat, però a gairebé tothom ens fa una sensació estranya, de manca de control perquè diuen que ens costa a tots i totes sortir de la nostra zona de comoditat i confort, fet que ens genera confusió. En general, qualsevol canvi produeix incertesa perquè implica una modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estem acostumats, i de retruc, la incertesa genera por, almenys al principi, fins que tornem a conèixer i a tenir control sobre la nova situació. Desconec si això és el que senten els nous i noves ministres nomenats, però la meva sensació és que un cop passades les eleccions, la ciutadania perd el control de la política del país i anem a veure-les passar.