Per l'educació emocional

Tot i fent zàping, sí, encara soc de les “friquis” que veu la televisió, no com els que passeu directament a les plataformes d’streaming i trieu, sense perdre temps passejant-vos com jo per les televisions públiques i privades, i a més a més, així eviteu de preguntar-vos: “Qui mira això?”, però de tant en tant, trobes coses interessants, com la que ara us explicaré. Com us deia, fent zàping, vaig sentir l’entrevista que els feien a dos psicòlegs que havien publicat Deja de intentar canviar. Vive la vida como eres y no como deberías ser basat en la tesi que l’estructura de la nostra personalitat no és modificable i que, per tant, per molt que ens diguin que la genètica pesa o que si “marques” els fills et surten com tu vols, no és del tot cert. El que hem d’entendre és que cadascú té una manera de ser i ha d’adaptar-se a les circumstàncies que li tocarà viure. Això em va agradar perquè es podia aplicar a la meva vida com a persona adulta, com a mare, com a docent i com amiga dels meus amics. Segur que a tots i totes us sona allò de “has de canviar” i el que és pitjor, la creença que hi ha maneres de ser millors que altres, però no, cada personalitat té coses bones i dolentes i si ets despistat o desordenat, com una servidora, per molt que t’ho diguin i t’hi esforcis per canviar-ho, forma part de la teva personalitat. El que sí que pots fer és no sentir-te culpable i buscar estratègies perquè aquest desordre no et porti problemes en la teva vida quotidiana. És a dir, i més en la situació que ens toca viure, que cadascú s’ha d’adaptar a les circumstàncies de la millor manera possible o com la nostra manera de ser ens ho permet i, per això, és tan important l’educació emocional cap a les petites persones que depenen d’una o altra manera de nosaltres. El llibre de Mara Aznar i Ricardo Rodríguez és una bona manera de començar a entendre’ns a nosaltres mateixos i als altres i tenir eines per sortir-nos-en el millor que puguem.