Celebrar 45 anys?

La recerca i la innovació són eines imprescindibles per al desenvolupament d'un país i s’han de materialitzar en polítiques públiques que repercuteixin sobre el benestar de la població. És indubtable la responsabilitat de l'Estat en la seva promoció, desenvolupament i difusió, treballant de forma conjunta amb els diversos agents de la recerca i la innovació. No està de més dir que la innovació no és, ni ha de ser, l’única finalitat de la ciència i que l'únic garant que s'estudiïn temes que no tenen una finalitat de rendibilitat econòmica (al menys d’immediat) és l’Estat (Mazzucato, 2013).

L’Estat és un actor clau en la innovació al sostenir en el temps línies de recerca a través del seu finançament amb pronòstic incert. Per aquest motiu cal, en primer lloc, definir els fonaments per a la seva generació, difusió i foment i, en segon lloc, crear l’estructura que planifiqui i coordini la recerca i dotar-la del pressupost per fer-ho. La proposta que el PS va defensar al Consell General era la transformació de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), la nostra entitat de recerca per excel·lència, amb 45 anys d’història, en una Agència de recerca i innovació d’Andorra, una agència de dret públic. Una entitat que sembla massa intervencionista per a un Govern rendit al discurs neoliberal d’aprimament i desarmament de l’Estat. En el seu lloc es crea una fundació privada del sector públic -una altra- que és la fusió de l’IEA i de les fundacions OBSA i Actua.

Seguirem però sense una política de recerca clara ni amb un marc legal que ordeni el sistema, que garanteixi una estratègia de desenvolupament d’una recerca de qualitat i sostenible, que possibiliti l’intercanvi i la difusió dels coneixements científics i el desenvolupament del personal investigador.

Un bon reconeixement al treball fet per l’IEA hauria estat la seva transformació, amb una aposta clara per la recerca, la creativitat i la innovació, però, el govern tripartit ha preferit la seva extinció.