Abaixant caretes

Dimarts passat a la Carrera de Sant Jerónimo de Madrid va quedar nítidament clar qui és qui en referència al compromís i posicionament envers Andorra. Tots els partits polítics espanyols de l’arc parlamentari es van retratar i ara, tot i que ja ho ensumàvem, sabem perfectament amb qui podem confiar i amb qui no. La duríssima moció presentada per Unidas Podemos amb el recolzament dels nostres veïns d’Esquerra Republicana exigint entre altres la condició de paradís fiscal d’Andorra, reconsiderant unilateralment l’estatus actual, va ser sortosament rebutjada pel ple del Congrés dels Diputats. Els talibans inquisidors fiscals, que tenen noms i cognoms, han posicionat Andorra com a diana enmig d’un caldo de cultiu on les lluites internes entre Comunitats Autònomes espanyoles pel tractament fiscal asimètric són ferotges. Ells ho justifiquen com una harmonització tributària que només l’entenen, però, per la banda alta. La diplomàcia andorrana, oficial i extraoficial, ha exercit un paper fonamental per assolir la neutralització d’uns objectius d’una agressivitat extrema envers Andorra, simplement volent posar en valor el respecte dels acords de cooperació signats amb el Regne d’Espanya. Les visites i converses realitzades per ministres i parlamentaris de tots colors a polítics de tot l’espectre espanyol han estat controvertides i han rebut infinitat de crítiques, però també d’avals per part de la ciutadania. Els fets són tossuts i demostren, una vegada més, que la diplomàcia s’ha d’activar sempre i s’ha de dialogar amb tothom incansablement, fer pedagogia, negociar i apropar posicions, sense posar-hi d’antuvi les línies vermelles que subjectivament munten alguns, per fòbies i/o discordances arrelades. Lamentablement aquesta lluita no ha finalitzat i Andorra ha de mantenir-se alerta, vigilants particularment amb els dos inquilins de la plaça Sant Jaume, autors intel·lectuals de la moció.