'The One... and only?'

Hi ha un munt de maneres d’expressar afinitat amorosa amb una persona i l’expressió anglesa the one, sinònim de soulmate, ànima bessona, n’és una. Des de la literatura medieval, en què l’amor comença amb una mirada que lliga per sempre més dama i cavaller, els cànons de l’amor romàntic ens han fet creure en l’existència d’una persona destinada a nosaltres, l’única! De moment, però, la possibilitat de localitzar-la només existeix a The One, la sèrie de ciència-ficció de Netflix. The One porta el determinisme genètic al terreny de l’amor i planteja la possibilitat de trobar l’ànima bessona a través de l’ADN. Així, amb l’anàlisi d’un cabell, s’acaben llàgrimes i ex dignes d’oblidar, però també històries fantàstiques i aventures.

The One transcorre a Londres, en un entorn temporal proper a l’espectador, que pot veure’s reflectit en els personatges i la seva recerca del crush definitiu, un anglicisme que literalment significa aixafar, però que metafòricament s’ha substantivat i és sinònim d’amor platònic. També s’hi parla de match, un altre anglicisme integrat a la nostra parla i que, del món de l’esport, on significa combat o partit, s’ha traslladat al de la parella. De fet, té la seva lògica perquè etimològicament deriva de macche, que significa part d’una parella. No s’hi parla, en canvi, de la mitja taronja (els anglesos no utilitzen l’expressió half an orange!), malgrat ser un mite que ve de lluny i el punt de partida del concepte d’amor platònic o ànima bessona. Aristòfanes l’explica a El banquet de Plató: l’home originàriament tenia forma esfèrica, com una taronja, i tots els òrgans doblats. Arrogants com eren, Zeus els va castigar partint-los per la meitat i, des d’aleshores, s’enyoren, es busquen i, si es troben, es reconeixen com la parella ideal. De la mitologia clàssica a la ciència-ficció, poc s’ho imaginaven els Déus de l’Olimp que aquesta partida la guanyarien els genetistes.