Fractura generacional

Sempre ha passat, els nostres pares tenien dificultats per entendre les nostres decisions i la nostra manera de viure i a nosaltres, ara que tenim fills, ens passa exactament el mateix. No entenem (o ens costa entendre) que tinguin tanta addicció a les noves tecnologies, que per comunicar-se, encara que estiguin a prop els uns dels altres, utilitzin xarxes socials, que estiguin tant pendents dels m’agrada que els seus companys envien virtualment per a cadascuna de les activitats que pengen a internet, que no facin dels estudis la seva prioritat o que estiguin desil·lusionats vers el futur que els espera, amb cada vegada més atur, dificultats per accedir a la propietat, etcètera. Aquest fenomen, que podríem anomenar fractura generacional, sempre ha existit i segurament sempre existirà, ja que d’una generació a l’altra el món evoluciona, i amb ell les nostres maneres de percebre i viure la realitat que ens envolta. Potser en el passat aquesta fractura no era tan evident, ja que els canvis en la societat d’una generació a l’altra no eren tan importants, i pares i fills podien viure una vida sencera sense veure el seu entorn i estil de vida patir alteracions considerables. Fa dos segles, però, que el món pateix canvis cada vegada més substancials i accelerats. Avui en dia, el nostre estil de vida canvia no d’una generació a l’altra, sinó que d’una dècada a l’altra, per no dir amb més freqüència. I una persona que hagi viscut la seva infància sense telèfon mòbil ni internet fa 30 anys tindrà segurament dificultats per entendre que els seus fills, que sempre han conegut aquestes eines de comunicació, n’estiguin tan pendents en la seva vida quotidiana. Cal fer, però, un esforç de comprensió, ja que aquesta fractura generacional pot ser perfectament reversible si intentem entendre l’altre a la llum de la societat actual i no de la que hem conegut, evitant judicis de valor sobre com dirigeix la seva vida.