Bancs, desperteu!

Un banc del Principat va anunciar recentment a un dels seus clients que una llarga llista de països encara eren considerats jurisdiccions non grata per a la seva entitat. Això, per descomptat, és un problema per a les empreses andorranes que participen en negoci i comerç internacionals. És irònic que els bancs andorrans es neguin a fer negocis amb una empresa estrangera basant-se només en el país on es trobi, donat que Andorra ha patit la mateixa discriminació injusta durant anys. És xocant i contraproduent que un país com Andorra, que vol signar un acord de cooperació amb Europa, no treballi braç a braç amb els seus bancs per canviar aquesta situació. És comprensible que algunes entitats siguin sospitoses de frau o pitjor, però com pot un banc negar-se categòricament a fer negocis amb qualsevol entitat d’un determinat país, per molt seriosa que sigui aquesta entitat? Sobretot quan els bancs dels nostres països veïns no tenen cap problema amb aquestes jurisdiccions. Aquesta decisió es torna inacceptable i afegeix injúria al greuge, quan posa en perill el treball laboriós i que el banc andorrà retorna les transferències de pagament al compte d’origen sense informar el seu client. Aquesta història pot empitjorar encara més? Malauradament, sí. Quan aquesta empresa va voler informar el seu client estranger que no va ser la seva decisió la de retornar els diners, sinó la política del seu banc, el banc andorrà es va negar a enviar a l’empresa cap escrit que confirmés “que no acceptem diners d’aquest país”. De cap forma ni manera. Fins al dia d’avui, no s’ha solucionat res: el banc andorrà es nega a assumir la responsabilitat de la seva política. On és la professionalitat i el servei al client? Cruelment absent. A menys que els bancs esdevinguin veritablement professionals en la seva manera de fer un procés de compliance personalitzat i donar suport a les operacions internacionals dels seus clients, els bancs andorrans no seran –realment– presos seriosament per la comunitat empresarial internacional.