Un gra de sorra

No ens desenganxem de l’smartphone, vivim en smartcities, seguim influencers, tenim followers que posen like a les nostres selfies i amics que treballen de community manager en start-ups que dissenyen apps per fer la vida més fàcil. El món canvia i, malgrat els esforços dels centres terminològics per buscar alternatives nostrades, els anglicismes s’imposen a les llengües d’arribada en la llengua de partida. La feina no és fàcil! El mot galeta, per exemple, adapta cookie a través del mecanisme del calc, la traducció literal del terme, i en la discussió es va imposar a l’opció testimoni, que descriu de forma precisa la utilitat d’aquests fragments d’informació que confiem a les xarxes, o cuqui, l’adaptació a la grafia catalana del terme anglès. D’altres propostes com tertúlia, per substituir xat, no han acabat de trobar un lloc entre els parlants, com tampoc no ho han fet cibertira, per banner, o correu, sigui o no escombraries, que lluiten frec a frec amb e-mail o spam.

En llengua, com diu la dita, qui pica primer, pica dos cops! Mentre els avenços sorgeixin en entorns de parla anglesa, la terminologia s’imposarà en aquesta llengua. Històricament, però, no es pot dir que el català no hagi fet una aportació rellevant al lèxic de les tecnologies de la informació i la comunicació. Paper és una paraula la llengua de partida de la qual és el català, que la va derivar del llatí papyrus, i que es va implantar com a manlleu en altres llengües com l’anglesa. El francès, amb papier, el castellà, amb papel, o fins i tot el croat, amb papir, també van adaptar-la, i no perquè el paper fos un invent català, que era xinès. Ara bé, la qualitat de la indústria paperera catalana durant l’edat mitjana va fer que no només s’exportés arreu del món el producte sinó també la tecnologia per construir molins paperers i, finalment, la paraula. Potser és només un gra de sorra, però ha fet córrer rius de tinta.