D'Escaldes a Manhattan

“Una monstruositat”, “Escaldes ha quedat totalment desfigurada”, “Els parcs infantils i les zones verdes, que eren l’orgull de la zona, estaran a partir d’ara tot el dia a l’ombra”, “No volem d’aquesta modernitat, Andorra ha perdut el nord”, “Destruïm el paisatge per acontentar una colla d’especuladors”, “Aquestes edificacions només serveixen per acontentar una colla de rics, cap treballador del país s’ho podrà permetre”, etcètera. Aquests són només alguns dels milers de comentaris que he pogut trobar a les xarxes socials o als diaris digitals sobre les torres que actualment s’estan alçant al Clot d’Emprivat, a Escaldes. Construccions emblemàtiques i no enteses com a tal, com va passar amb Caldea a la seva època quan la seva modernitat va tenir el seu lot de detractors, o monstres d’acer i de vidre que desfiguraran de forma permanent la més recent de les nostres parròquies? Abans de respondre a la pregunta cal dir que som un país de muntanya, i com a tal crec que quan incorporem aspectes moderns en el nostre paisatge, sigui urbà o natural, cal que aquests siguin en adequació amb la nostra història, les nostres arrels i el nostre patrimoni. I no crec que sigui el cas amb les torres del Clot d’Emprivat (com tampoc era el cas amb Caldea fa 25 anys, tot i que amb els anys el centre termolúdic ha esdevingut un símbol fort, per no dir el principal, de la parròquia), ja que contrasten tant amb l’entorn que el seu impacte visual no pot tenir la consideració d’agradable o de positiu. Escaldes no és Manhattan i Andorra ha de poder conservar els seus aspectes tradicionals, sense, però, renunciar a incorporar aspectes més actuals però dins d’uns límits. En el cas de les torres, aquests límits no s’han tingut en compte, ja que ha prevalgut l’aspecte econòmic, l’afany de lucre, davant de l’estètic. I ara és massa tard, no podem tornar enrere, però crec que hem d’aprendre, per tal de no repetir els mateixos errors en el futur.