Personatges (X)

En poques setmanes s’han publicat dos llibres que fan referència a les estades de dos periodistes de La Vanguardia a Roma i Londres respectivament.

Lluís Foix, durant set anys corresponsal del diari al Regne Unit, es refereix en l’obra Una mirada anglesa (Columna) a les impressions personals que va recollir durant la seva experiència londinenca. Amb una admiració no amagada pels anglesos, que com bé diu han sabut fer creure a tothom que encara controlen un imperi que en realitat ja no existeix, els retreu alhora el seu supremacisme, que els fa suposar que tenen la millor gastronomia del món, quan tothom que ha anat a Anglaterra sap que és més aviat tot el contrari. Però la seva decadència la porten amb una elegància que l’escriptor és el primer a reconèixer. Divertit pel seu humor, tant corrosiu amb la resta com amb ells mateixos, no pot evitar concloure, amb ironia britànica, que no ha estat del tot malament poder gaudir del declivi d’una gran nació.

Arturo San Agustín, un italianòfil confés, ha escrit Amanecer en el Gianicolo (Catedral), un retrat molt particular i intimista de les seves constants estades a Roma. No és tant un diari com un recull del que ha vist i sentit en les passejades pels carrers del Trastevere, descobrint esglésies amagades en barris marginals de la capital o menjant en restaurants que només coneixen els romans. No estalvia, però, una contundent crítica a l’estat en què es troba Roma, tant pel que fa a les condicions dels carrers i edificis com a la brutícia que inunda tota la ciutat, afegint que és sorprenent el poc respecte que tenen els romans per la fantàstica ciutat on viuen. Tot això, farcit amb unes delicioses confidències vaticanes, tan sofisticades i decadents com ho és la mateixa Cúria romana.

Curiosament es podria concloure, llegint els dos llibres paral·lelament, que mentre els uns es creuen el que ja no són, els altres no es creuen el que podrien ser.