Les set claus
Per un nou espai cívic
Per una banda, tenim un entorn on les oportunitats no són iguals per a tothom. De l’altra, tenim una societat on uns pocs fan una ostentació exagerada de l’èxit. Vivim en una globalització digital i financera que ha generat una enorme desigualtat. Cada cop, uns pocs tenen més èxit i uns altres es queden més enrere, independentment del seu esforç o treball.
Els que han tingut èxit, actuen com si això només fos conseqüència d’ells mateixos, no de l’entorn o de la sort. Els que es queden darrere, sembla que la culpa sigui només seva, no de la seva manca d’oportunitats. Això provoca una enorme arrogància dels que van endavant i un enorme sentiment d’humiliació per als que s’han quedat enrere. Aquest és el caldo de cultiu de l’extremisme i la polarització amb què vivim.
Si volem superar l’enorme divisió i millorar la nostra democràcia, crec que cal refer noves actituds cíviques.
El primer és cultivar la humilitat i la generositat. Humilitat per gaudir de l’èxit i de l’esforç, però fer-ho des de l’agraïment cap a la comunitat.
El segon, hem de dignificar totes les professions. Amb la pandèmia hem viscut com d’important era un caixer de supermercat, un cuidador de persones, un agricultor o un auxiliar d’infermeria. Hem sentit la interdependència, la importància i la igualtat de totes i tots. Malauradament, la manera de tractar i pagar a bona part dels treballadors i treballadores no està a l’altura de la seva importància i contribució.
El treball no ha de ser només un mitjà per guanyar-se la vida, és una contribució a la comunitat que s’ha de pagar dignament. Necessitem una democràcia que faci sentir a cada treballadora i treballador que contribueix essencialment al benestar, progrés i creixement de la nostra comunitat.
Hem de passar de consumir i comprar junts, a viure en una comunitat de valors, generositat i dignitat interdependent.