'Tattoos' al Consell

La setmana passada vaig llegir una notícia que em va deixar sense paraules i alhora em va fer entendre moltes coses. Us ho explico. La cosa va de tatuatges, de formes de vestir i de persones amb responsabilitats polítiques. Segur que ja sabeu de què us estic parlant, de la famosa proposta que un grup parlamentari pretenia incloure en el futur codi de conducta dels consellers generals. Entre altres, es proposava que els consellers i conselleres generals hagin de lluir vestit, jaqueta i corbata, i no puguin dur tatuatges o dilatacions en zones del cos que siguin visibles, o encara que siguin amagades que continguin expressions o imatges obscenes, que incitin qualsevol tipus de discriminació, o amb un contingut contrari als principis, els valors i les atribucions del càrrec. Costa al segle XXI entendre aquests plantejaments arcaics, i encara més que càrrecs electes puguin perdre el seu temps a fer aquest tipus de propostes (temps que paguem entre tots, ja que no ens oblidem d’on prové el salari dels nostres polítics). Personalment, la manera de vestir d’una persona, i el fet que no tingui tatuatges o pírcings no la farà més creïble ni més representativa, tot el contrari. I tinc molt clar que em pot inspirar més confiança una persona que llueixi decoracions cutànies, texans i vambes que una persona amb vestit, jaqueta i corbata, i segurament la trobaré més representativa de la nostra societat actual que la imatge dels polítics que pretenia impulsar el grup parlamentari massanenc. Amb aquests plantejaments, ningú s’ha d’estranya que la desafecció de la ciutadania vers la política sigui cada vegada més important. Al meu parer, caldria plantejar altres temes molt més importants amb relació a l’ètica dels nostres parlamentaris com, per exemple, el fet de no poder continuar com a càrrec electe quan es deixa la formació política per la qual s’ha estat elegit (com ha passat encara fa poc).