La sordceguesa

Diumenge passat, 27 de juny, es va celebrar el Dia internacional de les persones amb sordceguesa, una discapacitat que pateix un percentatge baix de la població mundial, una condició que afecta de manera severa tant la visió com l’audició i que en general limita de forma considerable les seves vides i que pot ser per múltiples causes, però una de les principals és l’anomenat síndrome d’Usher, una malaltia hereditària que està estretament relacionada amb la retinitis pigmentària i que afecta la vista i l’oïda.

La discapacitat de qualsevol naturalesa no ha de ser impediment perquè les persones visquin i assoleixin els seus somnis, com en el cas d’Alan Constable, un reconegut artista australià que des de molt petit va estar dotat d’una gran genialitat i tot i patir una discapacitat auditiva i visual va ser capaç de dissenyar rèpliques de càmeres de fotografies. Avui en dia gaudeix de prestigi al seu país, on exposa les seves pròpies obres de ceràmica. O com no esmentar Marie Heurtin, que va néixer a França l’any 1885 totalment sorda i cega i on va créixer pràcticament abandonada per la seva família, que es va negar a ingressar-la en un manicomi, com era habitual en aquells anys. Malgrat tot la seva formació i educació va evolucionar excel·lentment gràcies a la intervenció i dedicació de la germana Sainte-Marguerite de la institució religiosa de Larnay, prop de Poitiers, que sota les directrius de les Filles de la Saviesa atenien generalment joves sords. Gràcies a aquesta monja, que durant més de deu anys li va ensenyar a relacionar-se a través de la llengua de signes, va poder escriure i llegir, i la seva història va ser portada a la pantalla gran i va obtenir un èxit rotund de taquilla.

Cal visibilitzar les persones amb sordceguesa, una pèrdua sensorial dual limitadora, que representen un gran exemple de valor, de superació, de constància i d’esforç per enfrontar les adversitats en el seu dia a dia.