Importa el present

No estem gairebé mai en el present, sempre estem pensant en la següent tasca, en el següent pas, en el pròxim assoliment. I en aquest procés sacrifiquem el present, l’aquí i l’ara, i amb això deixem a una banda l’oportunitat de trobar la serenitat, i amb ella la felicitat, ja que augmentem el nostre estrès i els nostres sentiments negatius. Tots fem això perquè tenim la creença que val la pena posposar la felicitat i satisfacció amb l’objectiu de trobar alguna cosa millor. Si no gaudim l’aconseguit avui, si no gaudim del moment, no podem saber què passarà, on arribarem o què haurem d’enfrontar. Cal viure el moment gaudint dels nostres petits èxits i fent passos segurs. Aquest procés de retardar la nostra recompensa pot durar tota una vida i podem viure avançant com el ruc que camina després de la pastanaga sense adonar-nos que mai aconseguirem mossegar-la. Paradoxalment, si aconseguim rebaixar el ritme i viure el present, enfocant-nos en el moment actual, ens serà possible gaudir dels nostres èxits, i aprendre dels petits entrebancs o problemes. Si en lloc de córrer després enormes fites futures, ens concentrem en el que avui hem de fer, aconseguirem més productivitat i més felicitat. La creença avui és que hem de dividir la nostra atenció en diversos fronts: estem en una reunió mentre fem la llista de pendents, revisem les nostres xarxes socials i contestem e-mails endarrerits. Les 24 hores del dia no són suficients. Però en realitat dividir la nostra atenció en lloc de permetre’ns aconseguir més coses provoca que no fem bé cap de les coses que fem. I la pregunta és: per què sentim més serenitat i felicitat quan estem concentrats en el present? I és perquè en veritat podem experimentar i sentir tot el que ens envolta, el que és real i el que està succeint. No és fàcil trencar l’hàbit de tota una vida, de tota una societat, sona com una activitat esgotadora, però el primer pas és adonar-nos que hem de fer-ho, que ho necessitem.