La fàbrica de turistes

El passat mes de maig, el periodista Raymon Aymeric va publicar La fàbrica de turistes amb el suggeridor títol “El país que va canviar la indústria pel turisme” que m’ha fet pensar inevitablement en Andorra, “el país que va canviar el paisatge pel turisme”. Amb la pandèmia havíem d’aprofitar per canviar de model però no veig indicis que haguem de canviar gaire. Només cal donar un cop d’ull als titulars d’actualitat d’aquestes setmanes on es parla de l’activació de l’aeroport Andorra-la Seu, d’un projecte de telefèric per connectar la Seu amb el Principat, de l’arribada de la tecnologia 5G i com la inversió estrangera es recupera amb força i duplica les xifres del 2019. El dia que Andorra es va quedar sense turistes se’ns va fer estrany, de tan acostumats com hi estàvem, de fet això ens va provocar una sensació d’incertesa, perquè molts de nosaltres en depenem directament o indirecta. En els últims anys, el turisme ha canviat la fesomia del país, ha urbanitzat el territori, no cal que us recordi com de petita s’ha quedat Caldea i tot per un objectiu: la modernització del país, la transformació de l’economia i la creació de llocs de treball, però Andorra tenia en el seu paisatge part de la seva identitat i ara és un país que fabrica turistes. Estem sortint a poc a poc del malson de la pandèmia, però ho estem fent amb ànsia i voracitat, és com si ens estiguéssim despertant de la pandèmia amb una gran bulímia de turisme. És bo sentir que el nou Naturland vol ser un centre d’activitats que posarà en valor l’entorn pirinenc però em fa por sentir com el representant polític d’aquest nou projecte parla de tenir en compte la demanda internacional i les necessitats d’oferta turística del país. Espero que les administracions hagin après que Andorra és un país turístic però que ha de trobar un equilibri entre economia i entorn perquè encara que estem sortint d’aquest malson, n’hi ha molts, treballadors i empresaris, que s’han quedat pel camí.