De torres i laboratoris...

No soc contrari a construir en alçària: vaig ser part activa de l’equip que, a finals dels 80, va fer realitat d’edifici del comú d’Encamp. Considerant que guanyar superfície en alçària havia de comportar una compensació a nivell de carrer que beneficiés el conjunt de ciutadans, no es va ocupar tota la parcel·la. L’alçada va ser molt criticada. Amb el recul del temps, crec que per la minsa ocupació al sòl!

No soc contrari al que s’està bastint a Escaldes. Lamento només que no s’hagi pensat prou, des de les institucions, amb la població quant a espai públic lliure a nivell de carrer.

També soc favorable a la instal·lació d’empreses que ajudin a modificar el teixit productiu. Per prova: vaig ser part activa de l’equip que, també als 80, va fer que una escola de comerç de prestigi, ubicada ja en cinc altres capitals europees, s’instal·lés a Andorra demostrant que estudiants de tot Europa estaven disposats a venir-hi.

Govern, però, no va promulgar el corresponent decret per a l’homologació dels títols.

Ha passat una generació.

Entre temps, els vells, cansats del vell sistema, vam ser capaços de bastir una constitució que ara ens hauria de donar, via l’estat de dret i el reconeixement internacional, la possibilitat de fer tot allò que no podíem i poder parlar amb veu pròpia, respectant, això sí, estàndards europeus.

Lamentablement, tinc el sentiment que som, de certa manera, esclaus del passat i que l’esperit que animava els polítics dels anys noranta s’ha esgotat. Fa massa dies que el pèndol retrocedeix sense trobar el punt de retorn... Fa por el que es llegeix a les xarxes.

Vull creure que, tant el que s’està bastint a Escaldes com el laboratori que es vol instal·lar a Ordino, es faci en base a les regles inherents a l’Estat de Dret: normes –totes– prèviament i degudament aprovades i publicitades d’acord amb el que regeix en el nostre entorn europeu en el qual ens hem d’inserir.

La resta: amiguisme.