'Involució' per evolucionar

En converses familiars recents recordàvem com eren els estius al poble ara farà uns 40 anys. Com anàvem a comprar amb l’àvia als colmados i era tot a granel, sense bosses de plàstic ni envasos innecessaris (i a vegades, es reutilitzaven els diaris com a paperines), com ho posàvem tot en el mocador de farcell (a mi mai em sortia bé el nus i anava perdent la compra pel camí!), com teníem el nostre petit hortet i collíem la verdura que necessitàvem (i sense cap substància química) i només aquella que menjaríem aquell dia, com quasi no es llençava res (el pa d’aquelles barres de quilo que durava molts dies es donava a les gallines, així com les peles de la fruita o les sobres dels llegums, que eren per als conills, per exemple), com retornàvem els envasos de vidre de les begudes (i així es podien rentar i utilitzar una vegada i una altra), com anàvem a buscar aigua a la font amb garrafes, i podria continuar una bona estona més.

Aquesta xerrada ens va fer venir al cap un acudit que corre per les xarxes que no recordo amb exactitud, sobre una iaia que demana una bossa a la caixa d’un supermercat, el caixer o caixera, una persona jove, li ho recrimina i que ella fa una mica el que acabo de fer jo: recitar molts d’aquells avenços dels darrers quaranta anys que no han fet cap bé al medi ambient, especialment tots aquells relacionats amb el plàstic d’un sol ús.

I ha coincidit amb la data que a Europa (tot i que en alguns països encara no s’ha portat a la pràctica) ha entrat en vigor la prohibició dels plàstics d’un sol ús i que, segons diuen els ecologistes, és un pas endavant però encara queda molt camí per recórrer.

I tot això m’ha fet venir al cap aquesta idea d’involucionar per expressar aquest sentiment que, per aturar el canvi climàtic, per garantir la seguretat ambiental i anar cap a un model econòmic i social sostenible, haurem de fer passos enrere per anar cap endavant, per evolucionar.