Mà d'obra a l'hostaleria

La dificultat per trobar mà d’obra qualificada en el sector de l’hostaleria és un problema endèmic que s’ha aguditzat amb la pandèmia. Molts dels treballadors que han hagut de patir les restriccions d’aquests darrers mesos han buscat feina en altres sectors que estan molt més ben remunerats o simplement han retornat al país d’origen. A les portes d’un estiu que es pronostica més bo –turísticament parlant– aquesta problemàtica preocupa molt els hotelers.

La preocupació ja era ben present abans de la pandèmia; el sector ja manifestava dificultat per contractar personal i sovint sense la formació requerida per donar un bon servei. Es tracta de llocs de treball força durs, amb uns horaris sovint partits, que dificulten la conciliació familiar i amb uns salaris que no sempre acompanyen. Aquesta problemàtica no tan sols afecta els hotelers, sinó que també malmet la imatge del sector turístic del país. Els turistes que ens visiten poden gaudir de la nostra natura, dels nostres paisatges, de les nostres activitats, però sense un bon servei a l’hora d'allotjar-se o d’anar a un restaurant, l’experiència de la visita queda perjudicada.

El col·lectiu demana l’entrada de mà d’obra estrangera, però ampliar les quotes d’immigració, sabent que hi ha molts treballadors inscrits al servei d’Ocupació, no seria raonable. No hi ha manca de treballadors, sinó una desafecció per aquest tipus de feines. Incentivar formacions a les persones inscrites al servei d’Ocupació em genera cert escepticisme. La poca atractivitat d’aquests llocs de treball ve molt marcada pels salaris baixos que els acompanyen. L’oferta i la demanda haurien de fixar les retribucions. Abans de la pandèmia les remuneracions ja eren massa baixes per incentivar nous treballadors. Malauradament, l’actual crisi econòmica derivada de la Covid-19 complica qualsevol plantejament de pujada dels salaris que permetria millorar la problemàtica actual.