George, Samuel

La pandèmia ens ha mostrat com estem interconnectats i interdependents, l’important que és tothom encara que no tingui les feines més ben pagades. Els casos de violència com la mort de George Floyd i de Samuel Luiz han generat reaccions col·lectives. Ara ja no són casos aïllats de violència, són injustícies estructurals contra les quals volem canvis reals. L’emergència climàtica ens mostra com som de fràgils.

Quan analitzem com vivim, veiem una destrucció ambiental massiva, nivells de desigualtat espantosos i patiments innecessaris.

Veiem que hi ha una violència directa, la de les agressions. Però també una violència més estructural, la de la manca d’oportunitats que pateixen molts.

La gran pregunta que ens hem de fer és com podem transformar aquest patró cap a un major benestar? Com ens reconeixem com a ciutadans i ciutadanes l’un a l’altre?

Les institucions polítiques actuals són incapaces d’afrontar el reptes. Necessitem una política basada en l’amor incondicional per recolzar-nos mútuament en moments difícils, el coratge i la confiança per aconseguir que cada un de nosaltres pugui desenvolupar el seu màxim potencial.

Hem d’abandonar el PIB i els índexs borsaris per nous mesuradors de benestar i de solidaritat. Contra la crispació, l’ansietat i l’odi, necessitem refer una idea de transcendència que ens ajudi a reinventar els llaços socials, les nostres economies i la nostra democràcia mitjançant una participació més directa, dialogada i distribuïda dels ciutadans i ciutadanes.