Seny i sentiment

Més enllà d’un mitjà de comunicació, la llengua és un element clau en la formació de la identitat d’un individu i del conjunt dels parlants. De petits adquirim el codi del nostre entorn immediat, i les paraules, més que comprendre-les, ens generen emocions i les sentim. Passa el mateix quan ens enamorem i generem nous significats a mots que no desperten cap emoció a la resta de parlants. És així com cada vegada que una parella trenca, mor un dialecte.

Al món conviuen unes 7.000 llengües i el llenguatge de les emocions és probablement el terreny més adobat a les rareses lingüístiques de difícil traducció. Els japonesos, per exemple, utilitzen l’expressió koi no yo kan per descriure la sensació que et travessa el cos quan coneixes algú de qui inevitablement t’enamoraràs. Del plaer d’agafar-se de les mans i envellir junts els xinesos en diuen Zhi zi zhi shou, yu zi xie lao, mentre que els àrabs expressen amor incondicional a la parella amb el mot ya’aburnee, que es podria traduir com “tu m’enterres” i que evoca el dolor que provocaria la pèrdua de l’ésser estimat.

Si parlem d’emocions, però, no tot són flors i violes. A l’extrem més oposat de l’amor, per exemple, la llengua alemanya té mots ben curiosos: bakpfefengesicht descriu la cara d’una persona a qui, amb ganes i sense motiu, endossaries un cop de puny i schadenfreude el plaer i satisfacció de generar patiment a algú.

La setmana passada, el Diari es feia ressò de la denúncia que un jove havia interposat a una dona que l’havia titllat de “maricón de mierda” per anar agafat de la mà de la seva parella. Les mateixes paraules, dies abans, les havia escoltat el jove de 24 anys que va morir apallissat a Galícia.

Seny és una singularitat catalana de difícil traducció a altres llengües. Potser caldria buscar-li l’antònim, perquè per lluitar contra la irracionalitat i la violència estructural a col·lectius concrets cal primer posar-hi nom.