Estic trist i tinc dolor

Just acabo de llegir Hasta los cojones del pensamiento positivo de Buenaventura del Charco Olea, el vaig escoltar un dia per la ràdio i en principi el títol em va sobtar i després de veure com es definia ell mateix a la seva pàgina web: “crec que acompanyar i ajudar a alleujar el dolor humà és de les poques coses honestes i bones que pot fer una persona. Sempre he estat molt crític i curiós, fet que m’ha portat a estudiar i formar-me en les quatres principals corrents de la psicoteràpia (psicoanàlisi, cognitivoconductual, humanisme i sistèmica) tant en la meva praxi clínica a la consulta com en la meva activitat com a docent a la universitat. Al meu entendre, l’important és la relació humana que es construeix entre el pacient i el terapeuta basada en l’acceptació incondicional, l’empatia i assenyalar la realitat de les coses per molt doloroses o dures que siguin”. Així doncs, em va picar la curiositat i m’ ho vaig baixar en format digital.

A l’entrevista a la ràdio va posar de manifest que el pitjor és la culpabilitat que es genera en les persones per una cosa tan lògica i coherent com sentir dolor quan la vida ens colpeja, aquesta va ser la principal raó que el va portar a escriure el llibre, veure a la seva consulta pacients que quan estaven malament a sobre tenien el patiment extra de sentir-se culpables per no ser positius, sentiment que promou la repressió emocional i que està extensament demostrat científicament que aquest es substitueixin per símptomes psicològics com l’ansietat, impulsivitat, obsessivitat i emocions incontrolables entre altres.Per si tot això no fos suficientment nociu també incita a la covardia ja que en lloc de mirar el problema per enfrontar-lo t’ has de evadir mirant lo bo i així no has de fer-te càrrec.Tot plegat deixa una profunda insatisfacció i frustració en les persones perquè, senzillament no funciona.Tenim dret a la tristor el malestar el dolor i la ràbia.