Aquest estiu tan estrany

Ja som a l’estiu, un estiu estrany que pensàvem que seria com els anteriors, abans que arribés el 13 de març del 2020, quan ens va canviar la vida. Un estiu estrany perquè ja pensàvem que veiem la llum al final del túnel, però era un miratge, perquè no és com els d’abans. Desitjo que tots i totes vosaltres pugueu disposar d’uns dies de descans, ara, dintre d’uns dies o quan la canícula ja afluixi. I desitjo que aquest descans contingui moments on pugueu comptar amb una bona companyia, perquè no hi ha res més agradable que una bona relació amb una altra persona. De fet, ja el 1943, el psicòleg americà, Abraham Maslow, va establir una jerarquia de les necessitats humanes en què incloïa, a banda de les fisiològiques, les relacions d’amistat i la participació i acceptació socials. La teoria de Maslow es va popularitzar més tard quan es va posar de moda allò de sortir de la nostra “zona de confort” com a manera de créixer com a persona i combatre l’individualisme al qual tendia la societat. Les relacions humanes són essencials per al creixement, per al benestar i per donar un sentit més profund a la vida. Encara que compartiu la vostra existència amb la família, amb els amics, amb els companys i companyes de feina, amb la parella, amb el gos o el gat, no deixeu de reservar-vos petits moments amb qui poder conversar i intercanviar experiències més o menys personals. No cal que aquesta altra persona sigui un amic íntim amb qui normalment compartiu els vostres secrets, només cal algú amb qui intercanviar anècdotes, experiències, punts de vista i opinions. És evident que moure’ns dins la bombolla de convivència és el més fàcil, sobretot ara que malauradament ha esdevingut una forma de viure però relacionar-nos influeix positivament en la visió amb la qual mirem el món i la de nosaltres mateixos. Proveu de sortir de les situacions habituals, de la bonica zona de confort on res creix. Jo ja ho he provat. Gràcies, companya de viatge.